Escriure és com morir un mica cada vegada que ho deixes de fer. És anar deixant espurnes de tu en cada pàgina, en cada frase. El que va començar sent un diari personal, va acabar convertit en un relat d'una petita història viscuda a la selva amazònica boliviana de Riberalta, Cachuela Esperanza, Tumichucua, Guayaramerín i una quantitat important de llocs indescriptibles i fantàstics.
Després d’un quart de segle implicat amb tota il•lusió en el Grup Leo, amb el clar objectiu d’animar a llegir als més joves i de fer-los assaborir el plaer per la lectura, em complau ressenyar aquest llibre dels contes infantils perquè els valors que ens humanitzen estan presents en totes les històries. A través de la comprensió lectora de Contes de núvol i mel es distingeix clarament el bé i el mal en la conducta dels seus protagonistes i es comprèn el funcionament social i els distints rols. Per això, vos recomane la seua lectura, ja que beneficiarà el desenrotllament de la imaginació del xiquet, el sentit de la percepció i la seua sensibilitat. Diego Gila. Coordinador del Grup Leo. Celebrem l’edició d’un llibre de dos autores alacantines, encabotades a destacar valors universals en els seus contes. El podem enquadrar en meravellosos pels personatges (animals que parlen, fades, donyets...) i perquè trasgreden les lleis de la naturalesa, com a elements específics. Tenen com a meta aconseguir la felicitat dels seus semblants, per això, temes com la solidaritat, l’amistat, la justícia, l’amor, el respecte als pares o l’afecte entre germans poblen...
Amb Galiana morta i Adolf Hitler a la Cancelleria, el jove Klein, el protagonista de l’obra, es submergirà en la foscor. Mentre el règim elimina l’antiga República i penetra amb la seva política racista i imperialista al poble, fent-los creure en el ressorgiment d’un nou imperi, el més gran i més poderós de la història, en Fritz es mostrarà passiu, immòbil i trasbalsat per la mort del seu amor. Els seus ulls cristal·lins veuran la crema del Reichstag, la crema de llibres, la segregació dels jueus, però també presenciaran un nou esperit entre el poble. Rebutjarà combatre com el passat, ja res té sentit en la seva vida a part de continuar amb el somni de la Galiana i del seu pare d’estudiar a la Universitat. En aquestes primeres nits i dies del Tercer Reich en el que el pare del noi es farà d’or, el jove coneixerà a una persona que mai hagués volgut conèixer. Una persona lluny del seu entorn i dels seus pensaments. Àngela Richter, una noia fanatitzada però radiant a la vegada, que el voldrà allunyar de la depressió que l’envolta i li voldrà fer veure les avantatges i els avenços del món que ell odia. Radicalment diferent a la Galiana, però...
La vida de la Laura es veurà capgirada de dalt a baix en el moment en què entrarà a treballar per un bufet d’advocats, sota la direcció d’un cap fred i distant que li encarregarà assumptes dels quals s’haurà d’ocupar sempre fora d’hores de feina. Poc a poc, el que semblaria una situació laboral precària, s’anirà convertint en una cursa detectivesca que obrirà una porta perillosa a un passat que reverberà en el present de tots els qui hi estaven involucrats amb conseqüències ben dispars. La presència de l’esperit protector del qui es revelarà com el seu pare biològic, l’anirà endinsant en un món de cobdícies, que posaran a prova la seva capacitat d’enteniment. Però el seu destí i el dels seus éssers estimats es conjura a favor d’ella, i teixeix una xarxa de complicitats, d’afecte i de suport, tal com ho havien fet l’avet de l’Amèlia i la Laura, el castanyer de l’Albert i la morera dels Soler a l’entrellaçar-se per sobre de l’empedrat de l’icònic passatge de Permanyer, oferint cobert d’ombra i aixopluc als desconeguts que el creuaven. Maria Brugués Mitjans Prunera (Gavà, 1964) es va llicenciar en dret per la Universitat...
Una nova novel·la de l'autora de ¿Solo amigos? i Miscelánea. No et pots perdre la romàntica i inesperada història de la Lucía i l'Álvaro. La Lucía és infermera i, empesa per la seva amiga íntima, accepta una feina temporal en un centre d'esports de risc a la Serra de Gredos. El lloc està gestionat per la família Navas i cadascun dels quatre fills porta una part de les activitats. Només arribar-hi, la Lucía es troba amb l'Álvaro, el més gran dels germans; un home desagradable, esquerp i amb un passat turbulent que professa una intensa animadversió contra les dones des de la seva separació matrimonial. Només la filla d'aquest, la petita Berta, aconseguirà un apropament entre tots dos, el que farà que la Lucía descobreixi que ell no és el que aparenta...i potser tampoc sigui cert el que s'explica d'ell. El que s'ha dit als blocs: «Llums i ombres és una novel·la encisadora, més seriosa, emotiva i carregada de sentiments i emocions. Una història que ens ensenya que és possible superar els fantasmes del passat i que les segones oportunitats de la vida sí existeixen.» Bloc Los libros. Mi paraíso literario «Una novel·la apassionada i plena d'emocions on...
En los países de Europa Occidental se están produciendo profundas transformaciones fruto de la llegada de población inmigrante. Con el objetivo de realizar un análisis profundo y riguroso de las actitudes lingüísticas de los jóvenes escolarizados en Cataluña, se integran la perspectiva cuantitativa y cualitativa con una doble finalidad: por un lado obtener indicadores que permitan determinar estadísticamente la situación actitudinal respecto al catalán y el castellano de los jóvenes escolarizados, así como las variables que se pueden mostrar significativas en su génesis y configuración y , a su vez, ser capaces de llegar a conocer cómo son construidas subjetivamente esas actitudes. La obra se estructura en dos partes. En la primera se expone el marco contextual y teórico de la investigación y en la segunda se presenta el trabajo empírico desarrollado.
Catalunya, febrer de 1688 El jove Miquel Boada, de Sant Martí de Torroella, emprèn el camí cap a Manresa per aprendre l"ofici d"encepador. Durant el trajecte coneixerà el Pere Joan Alà, un jove ben sorprenent que també va a la ciutat a aprendre un ofici. Un cop allà, tots dos viuran intensament noves experiències, però de manera molt diferent. El Miquel coneixerà la Fadulla, una dona capaç de qualsevol cosa i amb els seus valors per sobre de tot. Durant els mesos en què es va reactivar la revolta dels Barretines a Catalunya i algun de posterior, els personatges es veuen immersos en tota mena de situacions, adversitats i perills dins una trama d"intriga, passió, revolta, conxorxes polítiques, amistat, odi, traïció, venjança... L"arbre del Roser és una novel·la històrica, colpidora, que us atraparà des de l"inici i farà mantenir l"interès fins al final. Estem segurs que, en acabar la lectura, en voldreu saber més. «La història de Catalunya ha estat escrita entre molts punts i seguit. És la realitat d"un poble recollida negre sobre blanc en la historiografia, però també amb doloroses lletres vermelles. De tant en tant, hi pots trobar algun punt i a part...
L"Ivan ha assumit que la vida és un anar fent, alguna cosa no el deixa ser feliç fins que li presenten la Laurie, amb qui, d"una manera espontània, connecta sense esforç. Decideix deslliurar-se de la Barcelona que el té retingut i arran de la mort de la seva exdona podrà començar un nou projecte i resoldre el seu passat.
Castellano: Caminar no siempre supone desplazarse por los caminos reales de asfaltos y tierras. Caminar también puede ser pasearse por los recuerdos que atesoras de una vida que has vivido y por los sueños que has soñado. Y caminas acompañado por tu conciencia, por tu otro yo que tienes preso, por la imagen que ves en el espejo cuando en él te miras y que ya casi no reconoces. Y hablas con él en un diálogo inexistente. Este libro es un conjunto de narraciones cuyo único nexo de unión es la presencia del mismo personaje y su otro yo, su sombra, con la que dialoga. Cada una es una historia diferente. En Valenciano: Caminar no sempre suposa desplaçar-se pels camins reals d ́asfalts i terres. Caminar també pot ser passejar-se pels records que atresores d ́una vida que has viscut i pels somnis que has somiat. I camines acompanyat per la teua consciència, pel teu altre jo que tens pres, per la imatge que veus en l ́espill quan en ell et mires i que ja quasi no reconeixes. I parles amb ell en un diàleg inexistent. Aquest llibre és un conjunt de narracions l ́únic nexe d ́unió de les quals és la presencia del mateix personatge i el seu altre jo, la seua ombra, amb...
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA).\nUniversitat Pompeu Fabra.\nSèrie Activitats, 15.\nLa lexicografia exigeix rigor, amplitud, complexitat i laboriositat. L'interès actual és tenir diccionaris variats i idonis des de perspectives diverses i per a tot tipus d'usuaris variats. El I Symposium Internacional de Lexicografia va convidar a considerar l'activitat lexicogràfica des d'un horitzó obert, que enllaci, uneixi i travi les nostres llengües amb unes altres i els productes de les quals representin realment una ajuda, ja que el gènere comú o descriptor de tot tipus de diccionari és el terme instrument; de precisió, si pot ser.\n
Nothomb reinventa un conte clàssic de Perrault i crea una deliciosa rondalla moderna sobre l'amor i la bellesa. En Déodat és el nadó més lleig del món, però a mesura que creixi demostrarà que posseeix una ment privilegiada. No obstant això, tindrà dificultats serioses per comprendre els misteris de l’amor. La Trémière, per contra, és una nena d’una bellesa captivadora, però es mostra passiva, només parla quan és imprescindible i no sembla que reaccioni davant les provocacions. I, com que els pols oposats s’atreuen, els inadaptats Déodat i Trémière estan destinats a trobar-se... Reprenent la fórmula que va utilitzar fa uns anys a Barbablava, Amélie Nothomb recorre a un conte de Charles Perrault i el transporta al món actual a manera de faula moderna gens innocent. Clarivident i elegant com sempre, amb la seva fluïdesa narrativa, l’autora explora les incerteses de la infantesa i l’adolescència, aborda la diferència i les dificultats per adaptar-se d’aquells que són singulars i reflexiona sobre la veritable naturalesa de l’amor i de la bellesa. En Riquet del plomall és una nova mostra del talent inesgotable de l’escriptora belga, un nou pas...
«Un relat de supervivència i d'amor narrat amb la força magnètica de l'oralitat.» MARTA ORRIOLS «El món podria ser millor si tots llegíssim la història de l'Ibrahima.» JORDI EVOLE «Aquesta és una gran història perquè parla d'una tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?» MARIA DEL MAR BONET Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. És impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Però no només per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. També, i sobretot, per la manera com està explicada: amb una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, al capdavall, única. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, té el poder de convertir el patiment en una cosa útil. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa. Jo acostumava a seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava...
Una celebració per trobar esposa al jove McDougall. Rostres coneguts en un grup reduït. És impossible que res vagi malament... Així i tot, un convidat sorpresa, una família molt especial, un incident fortuït i una dona única aconseguiran alterar el curs dels esdeveniments. Està preparat per a enamorar-se, l'Ewan? Si un home busca candidates per a esposa, no hi ha res millor que fer-ho amb seny. A l'Escòcia de mil nou-cents, l'Ewan McDougall es prepara per actuar amb enteniment. Per aquest motiu, demana ajuda a la més indicada per fer realitat els seus plans: la seva mare. Els convidats estan a punt d'arribar a la llar dels McDougall, un castell ancestral. Un cop allà, podrà decidir si la Marian Elizabeth i ell són compatibles, una decisió que ara li sembla d'allò més senzilla. Què pot fer una dona quan gairebé ha perdut l'esperança que l'home que estima s'adoni que existeix? De camí a Escòcia, la senyoreta Burton no té expectatives de ser corresposta. Desitjaria ser escollida per en McDougall, però no concep interposar-se en el que podria arribar a ser un bon matrimoni. Només s'ha de fer la valenta i mantenir-se al marge.
Ver más detalles