
Mon, el niño llorón
Autor: Nana De La Rocha
Número de Páginas: 200Mon es un niño caprichoso que todo lo pide llorando, su familia y todo el pueblo donde vive están cansados de esta actitud hasta que un día algo le pasa.
Mon es un niño caprichoso que todo lo pide llorando, su familia y todo el pueblo donde vive están cansados de esta actitud hasta que un día algo le pasa.
Fukushima mon amour combina una apasionada aventura con la experiencia del autor durante la cobertura del tsunami de Japón y los testimonios de los damnificados que conoció mientras recorría la costa nipona. Tras la catástrofe, mientras todo el planeta teme una explosión nuclear en la siniestrada central de Fukushima 1, un periodista occidental que ha acudido a cubrir la noticia vive un surrealista romance con una mujer nipona que, desencantada con su matrimonio, abre los ojos a su triste existencia. En medio del pánico general, ambos viajan por la costa devastada por olas que alcanzaron 40 metros, hasta llegar a la planta atómica, donde les aguarda un doloroso secreto. En este camino apocalíptico, mientras siguen el rastro de muerte y destrucción, conocen las trágicas historias de los supervivientes y descubren el auténtico sentido de sus vidas, justo cuando parece que estas van a acabarse. En el fin del mundo, dos personas se enamoran... ¿Aquello podía estar siendo la realidad?
A sus cuarenta y muchos años, Katja es una escritora en crisis y una madre sin nido que atender. Como mujer, por cortesía de la sociedad, empieza a volverse invisible, momento ideal para hacer cosas terribles o maravillosas. Y así, en 2015, Katja cambia la pluma por la bata blanca y empieza a trabajar como pedicura en un salón de estética del barrio berlinés de Marzahn, una de las zonas residenciales prefabricadas más grandes de la antigua RDA. Allí viven el señor Paulke —toda una vida arrastrando frigoríficos y pianos—, la dulce señora Guse, que ya tiene escogida la música para sus funerales o Fritz, los pies más bonitos de toda la consulta. Un libro bello e importante, como los cerezos en flor de la pradera frente al salón en primavera; como la incombustible señora Blumeier rodando risueña entre ellos con su elegante modelo eléctrico; o como una resplandeciente manicura de fantasía.
Ser i sentir-se "ciutadans del món" significa que pel civisme de la globalitat sentim i actuem convençuts de que, efectivament, "el nostre món és el món". Potser un dia o altre serà reconegut que la grandesa de les nacions ?amb estat propi o sense? consisteix en fer extensiva en el mateix grau a tot el món i a tota la Humanitat la seva preocupació i la seva actuació a favor de l'exercici i respecte dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culuturals que emanen de la Declaració Universal del Drets Humans.
Aquest tercer volum de la Sèrie Viure i Conviure comprèn una presentació, quatre capítols i un epíleg. En la presentació exposo els objectius que pretenc i les raons que m’han portat a elaborar aquest llibre. En el primer capítol utilitzo com marc de referència la crisi del model de globalització liderat per EUA i presento les alternatives que es debaten davant d’aquesta crisi de dimensions històriques que està vivint la humanitat. En el segon capítol exposo els reptes als quals hem d’enfrontar- nos davant aquest món globalitzat en crisi i com hauríem d’enfrontar-nos a aquests reptes tant a nivell personal com a nivell social. En el tercer capítol proposo els canvis mentals que es requeririen en un món més just, més equilibrat i més decent i la utilització de la raó, de la informació i de la ressonància afectiva com a palanques que poden ajudar a aquests canvis. En el quart capítol exposo les diferents formes d’entendre la justícia en el món dels humans i plantejo la necessitat d’apostar per algun tipus d’enteniment més enllà del raonament identitari. Per últim, en l’epíleg plantejo una sèrie de reflexions relacionades amb la realitat ...
Reproducción del original
Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 1849-1917) va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Si bé ha estat conegut com a poeta, la seua obra abraça tot tipus de gèneres literaris: assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins ara, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana, tot i ser l'autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana durant aquells anys de renaixement lingüístic. El caràcter conservador i religiós d'una bona part de la seua obra i el seu tarannà social discret, que el va fer viure lluny de la capital i sempre més atent al treball que no a l'aparició en els cenacles literaris de l'època, han mantingut probablement oculta la importància dels seus escrits. Aquest llibre, que intenta ser una reconstrucció de la seua biografia intel·lectual, presenta també una breu selecció dels seus textos més rellevants.
Aquesta obra estudia la representació de les muntanyes de Catalunya durant els segles XV-XX, prenent com a punt de partida la Teoria de la Mediança proposada per Augustin Berque. Temàticament es divideix en dos grans blocs. En el primer d'ells es tracta la imatge de les muntanyes durant l'edat moderna, quan aquestes generalment eren ignorades o temudes. En la segona part es planteja la nova imatge que a partir de l'edat contemporània varen anar adquirint aquestes realitats geogràfiques, sobretot a la llum del fet regionalista català. L'estudi posa el seu èmfasi en les relacions paisatgístiques que es puguin extreure de les representacions de la muntanya, perquè considera que el canvi més important en la història ecosimbòlica de la muntanya a Catalunya es lliga a la seva representació en tant que paisatge. Entre l'edat mitjana i el segle XX, la muntanya a Catalunya ha viscut un canvi espectacular pel que fa a la seva representació. De ser un lloc horrorós i vinculat al sagrat ha passat a convertir-se en un paisatge sublim compost per alguns indrets on es poden trobar els trets més essencials de la nacionalitat catalana. Aquest procés va començar a Montserrat i va...
Ver más detalles